3.
L’escultura
3.1.
Definicions
Art
d’esculpir.
Cal
distingir entre talla i modelat.
Talla o
cisellat
Es
refereix etimològicament al concepte d’escultura derivat del
llatí.
Sculpere:treball
per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de
fusta, més suau, permet d’emprar la maça i la gúbia.
Modelat
Li cal materials tous
fets a mà o amb algun estri com l’espàtula. El procediment més
important per obtenir l’obra per modelat és el que es fa quan
aquesta és de bronze i mitjançant fundicions.
La
Plàstica
Plàstica deriva del grec plastiqué
o art de modelar i fa referència només a aquella activitat
escultòrica que usa materials tous, modelables a mà; per això, hom
la diferencia d’aquella altra que empra materials durs o esculpeix.
3.2.
El tret específic de l’escultura: la tridimensionalitat
La
característica més pròpia de l’escultura i que la separa de la
pintura és la tridimensionalitat. Aquest aspecte es troba en
l’escultura de bulto rodó o exempta.
3.3
Materials
El
material escultòric s’ofereix tant a la vista com al tacte,
això reforçarà els diferents poders expressius dels diversos
materials. L’expressivitat d’aquests –força més consistents i
sòlids que els materials de la pintura- dependrà de la seva pròpia
naturalesa i de la textura aconseguida per l’escultor: si l’obra
és aspra i rugosa o bé brillant i polida, o si hom copsa el rastre
deixat pels estris de l’artista o aquest ha deixat les seves
empremtes...
Nous
materials han esdevingut susceptibles de formar part de l’escultura
des de principis del s. XX, com els muntatges fets amb objectes
trobats o de desferra, el poliuterà...
3.4. Repòs i moviment
La representació
d’estabilitat o moviment en l’escultura depèn principalment de
les formes, tot i que hi hagin altres elements que també puguin
contribuir-hi. La disposició o combinació de línies verticals i
horitzontals amb d’altres en diagonal, corbes i formes
geomètriques, com ara triangles i rectangles, poden donar a l’obra
una més gran sensació de moviment o de repòs. La il·lusió de
moviment es crea mitjançant:
a) El ritme
o composició en seqüències rítmiques i essencialment lineals.
b) La tensió,
com a dinamització i vivificació.
Moviment real
a) El de l’espectador
al voltant de la figura.
b) el moviment real,
iniciat pel rus Naum Gabo (1920) amb una construcció d’una sola
barreta que vibra al ser impulsada per un motor, produint una àrea
de vibració o volum virtual.
3.5.
Llum i color
Llum
Té un paper essencial com a
element plàstic. Generalment és una llum natural amb la què hi
compta l’escultor alhora de distribuir les masses i els volums. Per
exemple: mitjançant zones còncaves i convexes, deixant espais buits
a l’interior de la peça.
Color
Aplicat a l’escultura
té, al llarg de les distintes èpoques, sentits diferents. A l’art
egipci el color escultòric posseeix o cerca una intenció simbòlica.
En canvi, la policromia barroca comporta un pur interès naturalista.
3.6. Dificultats en
l'apreciació de l'escultura
L’escultura
com a art sempre ha tingut dificultats per establir la seva
independència, per ficar l’expressió que li és pròpia, per
autodefinir-se.
L’escultura
és sobretot una massa tridimensional, ocupant un espai i constatada
per uns sentits que capten el seu volum i pes
3.7.
Vocabulari
Esculpir
Entretallar (esculpir de
mig relleu), entallar, tallantar, modelar (en argila, cera, etc.).
Comparable: cisellar,
burinar, gravar.
Escultor
Estatuari, estatuer,
imatger, imaginaire, entretallador, tallista.
Escultura
Plàstica o art
plàstica, torèutica (art de treballar en relleu el vori, la fusta,
etc.), estereotomia (art de tallar la pedra, la fusta, el ferro,
etc.), estatuària, imatgeria.
L’obra esculpida
Estàtua, imatge,
figura, talla, entalladura, entretalla, relleu (baix relleu, mig
relleu, alt relleu), bust, tors, esbós, carassa o mascaró, angelot
(figura gran d’àngel que hom posava a les façanes); cariàtide,
atlant i telamó (tots tres) (figura de pedra que serveix de columna
o de pilastra), anàglif (ornament esculpit).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada